ESBART SANT JORDI. 50 MÉS 2

Dimecres, 2 novembre 2022
Més de 300 persones van omplir l’Auditori de Sant Martí per presenciar l’espectacle 50+2. Era a les 6 de la tarda però, deu minuts després de les 5, la plaça d’Angeleta Ferrer estava ja plena de persones esperant per entrar.
A les 4 s’havia convocat a tots els dansaires:
Últim repàs pel grup d’infantils i juvenils per familiaritzar-se amb l’escenari. Tothom es canviava pel primer ball i s’organitzava la seva roba pels canvis de vestuari durant
l’espectacle.
Passi de l’audiovisual de la història i tothom a lloc, amb nervis i emoció. Tot a punt per obrir portes. En 45 minuts es va omplir tota la platea i més de la meitat de l’amfiteatre.
Els dansaires, al pati, esperaven impacients que fossin les 6. Cada vegada hi havia més nervis i emoció.
Passats 5 minuts de les 6 va començar l’espectacle, 50+2.
En el primer audiovisual sonava Avui que fas anys de Txarango. Des d’aquí el nostre agraïment per deixar-nos utilitzar la seva música en un dia tan especial. Semblava que la cançó estigués feta per aquest dia. I, tot seguit, la història de l’Esbart resumida en 5 minuts, des del 1970 fins avui.
I vam començar a veure dansa. Primer el Retaule català, ballat per tots els antics dansaires, incloent els fundadors que van fer la dansa de Castellterçol.
A continuació el cos de dansa que, amb la coreografia Ballem, va representar la unió del Sant Jordi amb el Joventut Nostra.
En el tercer bloc, Fent el primer pas, els grups d’infantils i juvenils van oferir un recull de danses tradicionals i coreografies.
La ballada fluïa, la comunicació entre regidor i tècnics de so i llums funcionava i tot anava com estava previst.
Es va iniciar l’últim bloc, Esclat, on els antics dansaires i el cos de dansa es van fusionar per acabar amb les coreografies més emblemàtiques que l’Esbart ha fet durant 50 anys.
Les entrades i sortides de cada ball i els ràpids canvis de vestuari sortien com estaven previstos. I finalment va arribar la cirereta del pastís amb les Gitanes de Rubí.
Finalment, el cos de dansa, els antics dansaires, i els grups juvenil i infantil van sortir a saludar, juntament amb les persones de vestuari, per agrair els aplaudiments de la platea. També van pujar a l’escenari tots els primers dansaires que havien vingut, alguns dels quals havien interpretat la Dansa de Castellterçol.
Acabat l’espectacle, públic i dansaires es van trobar a la platea. En els ulls de tothom es notava que no era una ballada qualsevol: havíem trigat dos anys però havíem fet la celebració que
volíem. Aquests 50+2 estaran per sempre amb nosaltres. Moltes gràcies a tothom qui ho va fer possible!
Imatge aleatòria